El futbol suporta una maledicció que és, a la vegada, la salvació de jugadors, entrenadors i seguidors compungits per una derrota. Es tracta d'una activitat en la qual no n'hi ha prou amb guanyar, sinó en la qual s'ha de guanyar sempre, en cada temporada, en cada torneig, en cada partit. Un escriptor, un arquitecte o un músic poden descansar una mica després d'haver fet una novel·la, un edifici meravellós o un disc inoblidable. Poden no fer res durant un temps o fer alguna cosa menor. Entre els primers, que són els que més conec, hi ha aquells qui han passat a ser bons per decret i fins a la fi dels seus dies gràcies a una única obra estimable escrita cinquanta anys abans. En el cas del futbol, per contra, no hi tenen cabuda ni el descans ni la diversió, i de ben poc serveix comptar amb un extraordinari palmarès històric o haver conquistat un títol l'any anterior. Mai no es considera que ja s'ha complert, sinó que s'exigeix (i els jugadors mateixos s'ho autoexigeixen) guanyar també el partit següent, com si sempre es comencés des de zero, analogia del resultat inicial de qualsevol partit. A diferència d'altres activitats de la vida, en l'esport (però sobretot en el futbol) no s'acumula ni s'atresora res, malgrat les sales de trofeus i les estadístiques cada cop més apreciades. El fet d'haver estat el millor d'ahir ja no compta avui, i no parlem de demà. L'alegria passada no pot fer res contra l'angoixa present, aquí no existeix la compensació del record, ni la satisfacció per el que ja s'ha aconseguit, ni per descomptat l'agraïment del públic per l'alegria proporcionada dues setmanes abans. Per tant, tampoc existeixen durant gaire temps la pena ni la indignació, que d'un dia a l'altre poden ser substituïdes per l'eufòria i la santificació. Potser és per això que el futbol és un esport que incita a la violència, com deia Cabrera: però no per les puntades de peu, sinó per l'angoixa. En canvi, cal reconèixer que té quelcom d'inapreciable i que no acostuma a donar-se en les altres ordes de la vida: incita a l'oblit, la qual cosa equival a dir que no incita mai al rancor, una cosa que s'aprèn només a l'edat adulta."